Cas d'èxit - Llei de la Segona Oportunitat
Recentment hem obtingut una resolució judicial dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció 15ª, en la que estimava el nostre recurs d’apel·lació i es pronunciava respecte a un cas que, en el moment en què es va interposar el recurs, no existia doctrina/ pronunciament en quan a la interpretació del perdó del remanent del deute hipotecari, per part dels Jutjats de Barcelona i la seva Audiència Provincial.
El supòsit de fet era el següent: teníem un client que tenia molt deutes provinents de la seva activitat com a autònom -la qual ja havia finalitzat-, a banda del deute que tenia -impagat- respecte a la hipoteca del seu habitatge habitual. El banc havia iniciat l’execució hipotecària per impagament en un altre procediment judicial. El client acudeix al despatx perquè es trobava en una situació d’insolvència i volia resoldre la seva situació financera. En aquell moment només percebia una prestació de 400 euros.
Doncs bé, un cop estudiat el cas, vam solicitar el concurs de creditors voluntari del client, el qual va ser acordat pel Jutjat Mercantil de Barcelona, estimant la nostra sol·licitud de què fos sense massa. Despés de seguir tots els tràmits necessaris, el Jutjat Mercantil va acordar el perdó de tots els deutes, a excepció del deute hipotecari. Això es devia a què el deute no estava quantificat, ja que el bé immoble -el seu habitatge habitual- que garantia del préstec no havia estat executat encara/ subhastat.
Contra aquesta resolució vam interposar el pertinent recurs d’apel·lació, perquè consideràvem que la resolució, respecte a l’exoneració del remanent hipotecari, no era conforme a Dret. En base a ell, l’Audiència Provincial de Barcelona va estimar el nostre recurs i va dir que, encara que no s’hagués executat l’habitatge, això no era obstacle per acordar l’exoneració del remanent futur que resultés de l’execució hipotecària. D’aquesta manera, si en un futur executen l’habitatge del client, aquest sortirà del procediment d’execució hipotecària sense cap deute, encara que l’adquisició de la finca sigui per un import inferior al deute hipotecari.